REIAL DECRET 658/2001,
de 22 de juny, pel qual s'aprova l'Estatut general de l'advocacia
espanyola. («BOE» 164, de 10-7-2001.)
El 31 de maig passat es va subscriure el Pacte d'Estat
per a la reforma de la justícia per tal d'abordar
una modernització íntegra del nostre sistema
judicial i impulsar un model nou de justícia global
i estable que garanteixi amb rapidesa, eficàcia i
qualitat els drets dels ciutadans. Els advocats han de tenir
en aquest procés un paper essencial. En aquest sentit,
el punt vint del Pacte d'Estat, relatiu als advocats, preveu
de manera explícita aprovar un Estatut de l'advocacia
nou que constitueixi un marc normatiu nou per a l'exercici
de la professió.
Consegüentment, és voluntat del Govern aprovar
mitjançant reial decret la proposta que el Consell
General de l'Advocacia Espanyola ha elevat al Govern en
ús de les facultats d'autoregulació que té
atribuïdes.
Per assolir una justícia més àgil
i eficaç és fonamental modernitzar la regulació
de la professió d'advocat com a col·laborador
necessari de la funció jurisdiccional. El paper que
l'advocat té en l'exercici de la seva professió
i en defensa del seu client contribueix activament a millorar
i incrementar la qualitat de la justícia. Aquest
Estatut defineix la funció i les característiques
de l'advocacia en l'article primer com una professió
lliure i independent que «presta un servei a la societat
en interès públic».
La Constitució mateixa consagra en l'article 24
el dret dels ciutadans a la defensa i l'assistència
lletrada. Aquesta funció, atribuïda en exclusiva
a l'advocacia i desplegada per la Llei orgànica del
poder judicial, s'inspira en una sèrie de principis
que desplega i reforça àmpliament el nou Estatut.
Es reforça el principi de bona fe que presideix
en tots els casos les relacions entre el client i l'advocat,
i garanteix la defensa adequada dels interessos del jutjable
davant dels tribunals.
De la mateixa manera, la garantia consagrada en el nou
Estatut dels principis de llibertat i independència
dels professionals de l'advocacia posats sempre al servei
del defensat, permet la defensa més idònia
dels drets i les llibertats dels ciutadans.
Els deures deontològics i ètics dels advocats
es veuen substancialment reforçats en aquest Estatut,
que avala de manera significativa la plena vigència
dels principis abans esmentats. L'exigència del compliment
de la funció de defensa amb el «màxim
zel i diligència i guardant el secret professional»
que preveu l'article 42.1 és un clar exemple de rigor
en la defensa dels drets dels ciutadans.
La nova regulació preveu per primera vegada les
associacions d'advocats amb altres professionals de manera
que ofereixin uns serveis especialitzats de manera coordinada
en benefici del client. Es regula aquesta participació
de l'advocat com a membre d'una societat multiprofessional
amb un règim adequat de garanties que preserva, en
tot cas, la deontologia professional. Els despatxos col·lectius
també són objecte de regulació, i se'n
modernitza el funcionament amb la novetat important de suprimir
la limitació en el nombre de membres que els componen
que regia fins ara.
A fi d'agilitar tràmits i modernitzar el sistema
de col·legiació, s'incorpora a l'Estatut general
de l'advocacia el principi de col·legiació
única, en vigor des de la reforma de 1996, que facilita
la mobilitat professional de l'advocat perquè permet
el lliure exercici en tot l'àmbit estatal sense necessitat
de tràmits afegits. Aquesta mesura potencia la lliure
elecció de l'advocat a favor del client.
Un altre pas important és la desaparició
del requisit procedimental de la validació de poders
del client respecte al seu advocat com a tràmit tradicional
previ a l'inici de la defensa. Amb aquesta supressió
es facilita i s'agilita el tràmit en la designació
de l'advocat, s'elimina el que és exclusivament burocràtic
i es redueixen els costos.
En la línia d'apropar la justícia al ciutadà,
i com a conseqüència també de la reforma
de 1996, es possibilita l'abaratiment del procediment. En
l'Estatut anterior els col·legis professionals fixaven
els honoraris mínims que havia de pagar el client
a l'advocat. En el nou Estatut els col·legis fixen
exclusivament honoraris orientatius, fet que permet una
competència més gran i una millora dels serveis
oferts.
Un avenç molt particular per al client en la relació
amb l'advocat és el fet que per primera vegada siguin
els col·legis d'advocats els que puguin prestar serveis
per a l'assegurament de la responsabilitat professional
en què pugui incórrer l'advocat. Això
constitueix una nova garantia que redunda en la millora
del servei professional prestat. A partir d'ara, el client
pot exigir uns serveis professionals de qualitat més
elevada i que siguin concordes amb les demandes socials.
L'anterior Estatut general de l'advocacia el va aprovar
el Reial decret 2090/1982, de 24 de juliol. Des d'aquella
data s'han succeït reformes legislatives substancials
que, unides a la transformació en la realitat de
l'exercici professional de l'advocacia, fan necessari aprovar
un nou marc normatiu que doni cabuda a les noves pràctiques
professionals que exigeix la complexitat creixent de les
relacions socials, jurídiques i econòmiques,
i a les reformes legals.
La Llei 2/1974, de 13 de febrer, de col·legis professionals,
determina que els col·legis professionals, sens perjudici
de les lleis que regulen la professió de què
es tracti, es regeixen pels Estatuts i pels reglaments de
règim interior. Igualment, disposa que els consells
generals han d'elaborar uns estatuts generals per a tots
els col·legis d'una mateixa professió que
s'han de sotmetre a l'aprovació del Govern, per mitjà
del ministeri competent.
Per tot això, el Consell General de l'Advocacia,
que ha adaptat la normativa a les noves exigències
en règim intern, de conformitat amb l'article 6.2
de la Llei de col·legis professionals, ha elaborat
un projecte d'Estatut general de l'advocacia espanyola que,
per mitjà del Ministeri de Justícia, s'ha
sotmès a l'aprovació del Govern.
En virtut d'això, a proposta del ministre de Justícia,
d'acord amb el Consell d'Estat i amb la deliberació
prèvia del Consell de Ministres en la reunió
del dia 22 de juny de 2001,
D I S P O S O :
Article únic. Aprovació de l'Estatut general
de l'advocacia espanyola.
S'aprova l'Estatut general de l'advocacia espanyola, el
text del qual s'insereix a continuació.
Disposició derogatòria única. Derogació
normativa.
Queda derogat el Reial decret 2090/1982, de 24 de juliol,
pel qual s'aprova l'Estatut general de l'advocacia, com
també totes les normes del mateix rang o inferior
relatives a l'ordenació professional de l'advocacia
que s'oposin al que estableix aquest Reial decret.
Disposició final primera. Legislació autonòmica.
El que disposa l'Estatut general s'entén sens perjudici
del que la legislació autonòmica disposi sobre
aquesta matèria, d'acord amb la Constitució,
la legislació estatal i els estatuts d'autonomia.
Disposició final segona. Entrada en vigor.
Aquest Reial decret entra en vigor l'endemà de la
publicació en el «Butlletí Oficial de
l'Estat».
Madrid, 22 de juny de 2001.
JUAN CARLOS R.
El ministre de Justícia,
ÁNGEL ACEBES PANIAGUA
