CAPÍTOL I
Dels òrgans dels col·legis
Article 47.
1. El govern dels col·legis està presidit
pels principis de democràcia i autonomia.
2. Cada col·legi d'advocats es regeix pel degà,
la junta de govern i la junta general. Els estatuts particulars
dels col·legis el nombre de col·legiats dels
quals ho aconselli poden disposar, a més, d'una assemblea
col·legial de caràcter permanent.
CAPÍTOL II
De la junta de govern
Article 48.
1. Els estatuts particulars de cada col·legi han
d'establir les normes de composició i funcionament
de la junta de govern.
2. En tot cas, correspon al degà la representació
legal del col·legi en totes les seves relacions,
incloent-hi les que mantingui amb els poders públics
i les entitats, corporacions i personalitats de qualsevol
ordre; les funcions de consell, vigilància i correcció
que els estatuts reservin a la seva autoritat; la presidència
de tots els òrgans col·legials, com també
de totes les comissions i tots els comitès especials
als que assisteixi, dirigint els debats i les votacions,
amb vot de qualitat en cas d'empat; l'expedició de
les ordres de pagament i lliuraments per atendre les despeses
i inversions col·legials, i la proposta dels advocats
que hagin de formar part de tribunals d'oposicions o concursos,
llevat de les propostes que per disposició legal
correspongui realitzar al Consell General de l'Advocacia.
Article 49.
1. El degà i els altres càrrecs de la junta
de govern són elegits en votació directa i
secreta, en la qual poden participar com a electors tots
els col·legiats incorporats amb més de tres
mesos d'antelació a la data de convocatòria
de les eleccions i com a elegibles, per al càrrec
de degà els col·legiats exercents i per als
altres càrrecs els electors residents en l'àmbit
del col·legi de què es tracti, sempre que
no estiguin inclosos en cap de les situacions següents:
a) Estar condemnats per sentència ferma que comporti
la inhabilitació o la suspensió per a càrrecs
públics, mentre aquestes subsisteixin.
b) Haver estat sancionats disciplinàriament en qualsevol
col·legi d'advocats, mentre no hagin estat rehabilitats.
c) Ser membres d'òrgans rectors d'un altre col·legi
professional.
2. El període del mandat dels membres de la junta
de govern la fixen els Estatuts de cada col·legi,
encara que sense superar els cinc anys, però es permet
la reelecció.
3. Cap col·legiat es pot presentar com a candidat
a més d'un càrrec dels que hagin de ser elegits
en la mateixa convocatòria.
4. En les eleccions el vot dels advocats exercents té
doble valor que el vot dels altres col·legiats, i
s'han de proclamar electes per a cada càrrec els
candidats que obtinguin la majoria. En cas d'empat s'entén
elegit el que ha obtingut més vots entre els exercents;
si aquest persisteix, el de major temps d'exercici en el
mateix col·legi; i si encara es manté l'empat,
el de més edat.
5. Els recursos que s'interposin en el procés electoral
o contra el seu resultat, davant de la junta de govern del
col·legi o davant del Consell General de l'Advocacia
Espanyola, han de ser admesos en un sol efecte i no suspenen
la votació, proclamació i possessió
dels elegits, llevat quan així s'acordi per causes
excepcionals mitjançant resolució expressa
i motivada.
6. El procediment electoral ha de ser establert pels estatuts
particulars de cada col·legi, que poden autoritzar
i regular el vot per correu, amb garanties per a la seva
autenticitat i el secret.
Article 50.
1. Els candidats proclamats electes han de prendre possessió
d'acord amb el que estableixin els estatuts de cada col·legi,
amb el jurament o la promesa previs de complir de manera
lleial el càrrec respectiu i guardar secret de les
deliberacions de la junta de govern, moment en què
han de cessar els substituïts.
2. En el termini de cinc dies des de la constitució
dels òrgans de govern, s'ha de comunicar al Consell
General i al consell de col·legis de la comunitat
autònoma corresponent, si s'escau, amb indicació
de la composició i del compliment dels requisits
legals.
3. El degà, sota la seva responsabilitat, ha d'impedir
la presa de possessió o decretar la cessació,
si ja s'ha produït, als candidats elegits dels quals
tingui coneixement que estaven en qualsevol de les situacions
expressades a l'article 49.1 d'aquest Estatut general.
Article 51.
Els membres de la junta de govern dels col·legis
d'advocats cessen per les causes següents:
a) Defunció.
b) Renúncia de l'interessat.
c) Falta de concurrència o pèrdua dels requisits
estatutaris per ocupar el càrrec.
d) Expiració del terme o termini per al qual van
ser elegits o designats.
e) Falta d'assistència injustificada a tres sessions
consecutives de la junta de govern o a cinc alternes en
el terme d'un any, amb l'acord previ de la mateixa Junta,
o a alguna de les previstes a l'article 88.4.
f) Aprovació de moció de censura, segons
el que regula el capítol següent.
Article 52.
1. Quan per qualsevol causa quedin vacants la totalitat
dels càrrecs de la junta de govern d'un col·legi,
el consell autonòmic o, si s'escau, el Consell General
ha de designar una junta provisional d'entre els seus membres
més antics. La junta provisional ha de convocar,
en el termini de trenta dies naturals, eleccions per a la
provisió dels càrrecs vacants per la resta
del mandat que quedi, eleccions que s'han de celebrar dins
dels trenta dies naturals següents, a comptar de la
convocatòria.
2. De la mateixa manera la junta de govern s'ha de completar
provisionalment quan es produeixi la vacant de la meitat
dels càrrecs o més, i s'han de convocar de
la mateixa manera les eleccions per a la seva provisió
definitiva.
Article 53.
Són atribucions de la junta de govern:
a) Sotmetre a referèndum assumptes concrets d'interès
col·legial, per sufragi secret i en la forma que
la mateixa junta estableixi.
b) Decidir sobre l'admissió dels llicenciats en
dret que sol·licitin incorporar-se al col·legi;
pot exercir aquesta facultat el degà en casos d'urgència,
que han de ser sotmesos a la ratificació de la junta
de govern.
c) Vetllar perquè els col·legiats observin
bona conducta amb relació als tribunals, als seus
companys i als seus clients, i que en l'acompliment de la
seva funció despleguin la necessària diligència
i la competència professional.
d) Exercir les accions i les actuacions oportunes per impedir
i perseguir l'intrusisme, com també l'exercici de
la professió a qui, col·legiats o no, l'exerceixin
en forma i sota condicions contràries a les establertes
legalment, sense excloure les persones, naturals o jurídiques,
que facilitin l'exercici professional irregular.
e) Regular, en els termes legalment establerts, el funcionament
i la designació per prestar els serveis d'assistència
jurídica gratuïta.
f) Determinar les quotes d'incorporació i les ordinàries
que hagin de satisfer els col·legiats per al sosteniment
de les càrregues i els serveis col·legials.
g) Proposar a la junta general la imposició de quotes
extraordinàries als seus col·legiats.
h) Recaptar l'import de les quotes i de les pòlisses
establertes per al sosteniment de les càrregues del
col·legi, del consell de col·legis de la comunitat
autònoma, si s'escau, del Consell General de l'Advocacia
i de la Mutualitat General de l'Advocacia, mutualitat de
previsió social a prima fixa, com també dels
altres recursos econòmics dels col·legis que
preveu aquest Estatut general.
i) Proposar a la junta general l'establiment de barems
orientadors d'honoraris professionals i emetre informes
sobre honoraris aplicables quan els tribunals demanin el
seu dictamen amb subjecció al que disposen les lleis
o quan ho sol·licitin els col·legiats minutants.
j) Convocar eleccions per proveir els càrrecs de
la junta de govern, i disposar el que sigui necessari per
a la seva elecció, d'acord amb les normes legals
i estatutàries.
k) Convocar juntes generals ordinàries i extraordinàries,
i assenyalar l'ordre del dia per a cadascuna.
l) Exercir les facultats disciplinàries respecte
als col·legiats.
m) Proposar a l'aprovació de la junta general els
reglaments d'ordre interior que consideri convenients.
n) Establir, crear o aprovar les delegacions, les agrupacions,
les comissions o les seccions de col·legiats que
puguin interessar a les finalitats de la corporació,
regular-ne el funcionament i fixar les facultats que, si
s'escau, li deleguin.
ñ) Vetllar perquè en l'exercici professional
s'observin les condicions de dignitat i prestigi que corresponen
a l'advocat, com també propiciar l'harmonia i la
col·laboració entre els col·legiats,
i impedir la competència deslleial, d'acord amb la
legalitat vigent.
o) Informar els col·legiats amb promptitud de totes
les qüestions que conegui que puguin afectar-los, ja
sigui d'índole corporativa, col·legial, professional
o cultural.
p) Defensar els col·legiats en l'acompliment de
les funcions de la professió, o en ocasió
d'aquestes, quan ho consideri procedent i just.
q) Promoure a prop del Govern i de les autoritats quan
es consideri beneficiós per a l'interès comú
i per a la recta i prompta Administració de justícia.
r) Exercitar els drets i les accions que corresponguin
al col·legi i, en particular, contra qui entorpeixi
el bon funcionament de l'Administració de justícia
o la llibertat i independència de l'exercici professional.
s) Recaptar, distribuir i administrar els fons del col·legi;
redactar els pressupostos, retre els comptes anuals i proposar
a la junta general la inversió o disposició
del patrimoni col·legial, si es tracta d'immobles.
t) Emetre consultes i dictàmens, administrar arbitratges
i dictar laudes arbitrals, com també crear i mantenir
tribunals d'arbitratge.
u) Procedir a la contractació dels empleats necessaris
per a la bona marxa de la corporació.
v) Dirigir, coordinar, programar i controlar l'activitat
dels departaments i serveis col·legials.
w) Exercir totes les funcions i exercir totes les facultats
expressades respecte del Consell General de l'Advocacia
sota els paràgrafs x) i y) de l'article 68 del present
Estatut, llevat d'adquirir, hipotecar i alienar béns
immobles, que requereix l'acord de la junta general o l'assemblea
col·legial, si s'escau.
x) Totes les que estableixin aquest Estatut general o els
particulars de cada col·legi.
Article 54.
1. Correspon a la junta de govern aprovar la constitució,
la suspensió o la dissolució de les agrupacions
d'advocats joves, o qualssevol altres que es puguin constituir
al si del col·legi, com també els seus Estatuts
i les seves modificacions.
2. Les agrupacions d'advocats que estiguin constituïdes
o es constitueixin en cada col·legi actuen subordinades
a la junta de govern.
3. Les actuacions i les comunicacions de les comissions,
les seccions i les agrupacions existents al si del col·legi
han de ser identificades com d'aquesta procedència,
sense atribuir-se a la corporació.
CAPÍTOL III
De la junta general i l'assemblea col·legial
Article 55.
1. Els col·legis d'advocats celebren cada any dues
juntes generals ordinàries, una al primer trimestre
i una altra a l'últim, llevat que els seus estatuts
particulars estableixin que hi hagi una assemblea col·legial
permanent, cas en què només celebren una junta
general ordinària al primer semestre de cada any.
2. A més, es poden celebrar totes les juntes generals
extraordinàries que siguin degudament convocades,
a iniciativa del degà, de la junta de govern o del
nombre de col·legiats que s'estableixi a aquest efecte.
3. Els estatuts particulars de cada col·legi han
d'establir les normes de convocatòria i celebració
de les juntes generals.
Article 56.
1. Tots els col·legiats incorporats abans de la
data de la convocatòria de la junta general poden
assistir amb veu i vot a les juntes generals ordinàries
i extraordinàries que se celebrin, però el
vot dels col·legiats exercents computa amb doble
valor que el dels altres col·legiats, llevat que
els estatuts particulars els equiparin.
2. Els estatuts particulars de cada col·legi poden
permetre la delegació del vot en un altre de col·legiat,
excepte per a eleccions i votacions de censura i sempre
amb un màxim de tres delegacions per votant.
3. Els acords de les juntes generals s'adopten per majoria
simple i, una vegada adoptats, són obligatoris per
a tots els col·legiats, sens perjudici del règim
de recursos que estableix aquest Estatut general.
Article 57.
1. La junta general ordinària que s'ha de celebrar
el primer trimestre de cada any ha de tenir l'ordre del
dia següent:
1r Ressenya que ha de fer el degà dels esdeveniments
més importants que durant l'any anterior hagin tingut
lloc amb relació al col·legi.
2n Examen i votació del compte general de despeses
i ingressos de l'exercici anterior.
3r Lectura, discussió i votació dels assumptes
que es consignin en la convocatòria.
4t Proposicions
5è Torn obert de paraules.
2. Quinze dies abans de la Junta, els col·legiats
poden presentar les proposicions que vulguin sotmetre a
la deliberació i l'acord de la junta general, i que
han de ser tractades en l'ordre del dia dins de la secció
denominada proposicions. Aquestes proposicions han de constar
subscrites pel nombre de col·legiats que determini
l'Estatut de cada col·legi, amb un mínim de
10 de col·legiats i un màxim del 5 per 100
del total del cens. A l'hora de llegir aquestes proposicions,
la junta general ha d'acordar si és procedent o no
discutir-ne.
Article 58.
La junta general ordinària que s'ha de celebrar
en l'últim trimestre de cada any ha de tenir l'ordre
del dia següent:
1r Examen i votació del pressupost format per la
junta de govern per a l'exercici següent.
2n Lectura, discussió i votació dels assumptes
que es consignin en la convocatòria.
3r Torn obert de paraules.
Article 59.
1. Els estatuts particulars de cada col·legi i
les seves modificacions han de ser elaborats pel mateix
col·legi, i el projecte l'aprova la seva junta general
extraordinària, que requereix perquè la seva
constitució sigui vàlida a aquesta finalitat
l'assistència de la meitat més un del cens
col·legial amb dret a vot.
2. Si no s'arriba a aquest quòrum, la junta de govern
ha de convocar una nova junta general en què no s'exigeix
cap quòrum especial.
3. El projecte d'Estatut o la seva modificació ha
de ser sotmès al Consell General de l'Advocacia Espanyola
per a la seva aprovació.
Article 60.
1. El vot de censura a la junta de govern o a algun dels
seus membres sempre és competència de la junta
general extraordinària convocada a aquest únic
efecte.
2. La sol·licitud d'aquesta convocatòria
de junta general extraordinària requereix la signatura
d'un mínim del 20 per 100 dels col·legiats
exercents, incorporats almenys amb tres mesos d'antelació,
i ha d'expressar amb claredat les raons en les què
es fonamenta. No obstant això, en els col·legis
amb més de cinc mil exercents n'hi ha prou amb el
15 per 100, i en els de més de deu mil exercents,
n'hi ha prou amb el 10 per 100.
3. La junta general extraordinària s'ha de celebrar
dins dels trenta dies hàbils a comptar des que s'hagi
presentat la sol·licitud i no s'hi poden tractar
més temes que els expressats en la convocatòria.
4. La constitució vàlida de la junta general
extraordinària requereix la concurrència personal
de la meitat més un del cens col·legial amb
dret a vot i el vot ha de ser expressat necessàriament
de manera secreta, directa i personal.
Article 61.
1. Els estatuts particulars dels col·legis el nombre
de col·legiats dels quals l'aconselli poden establir
i regular una assemblea col·legial, amb caràcter
de permanència perquè, amb més continuïtat,
efectuï el control de la gestió econòmica
del col·legi.
2. El nombre de membres de l'assemblea col·legial
ha de ser, com a mínim, tres vegades i com a màxim
cinc vegades el dels components de la junta de govern. Són
elegits amb el mateix règim i mandat que la junta
de govern, però mitjançant sistema de llistes
obertes i representació proporcional.
3. L'assemblea col·legial exerceix les competències
atribuïdes a la junta general en matèria econòmica
i, especialment, l'examen i la votació en el primer
trimestre de cada any del compte general de despeses i ingressos
de l'exercici anterior i en l'últim trimestre del
pressupost per a l'exercici següent.
4. Els col·legis els estatuts particulars dels quals
estableixin el sistema d'assemblea col·legial celebren
únicament una junta general ordinària en el
primer semestre de cada any, amb l'ordre del dia següent:
1r Ressenya que ha de fer el degà dels esdeveniments
més importants que durant l'any anterior hagin tingut
lloc amb relació al col·legi.
2n Informe sobre els acords adoptats per l'assemblea col·legial
sobre el pressupost de l'exercici i el compte general de
despeses i ingressos de l'exercici anterior, com també
sobre qualsevol altre assumpte econòmic.
3r Lectura, discussió i votació dels assumptes
que es consignin en la convocatòria.
4t Proposicions.
5è Torn obert de paraules.
CAPÍTOL IV
Del règim econòmic col·legial
Article 62.
1. L'exercici econòmic dels col·legis i
els consells de col·legis d'advocats ha de coincidir
amb l'any natural, llevat que els seus estatuts particulars
estableixin una altra cosa.
2. El funcionament econòmic dels col·legis
d'advocats s'ha d'ajustar al règim de pressupost
anual i ha de ser objecte d'una comptabilitat ordenada.
3. Tots els col·legiats poden examinar els comptes
del col·legi durant els quinze dies hàbils
anteriors a la data de celebració de la junta general
o l'assemblea col·legial que les hagi d'aprovar.
Article 63.
1. Constitueixen recursos ordinaris dels col·legis
d'advocats:
a) Els rendiments de qualsevol naturalesa que produeixin
les activitats, béns o drets que integrin el patrimoni
del col·legi, com també els rendiments dels
fons dipositats en els seus comptes.
b) Les quotes d'incorporació al col·legi.
c) Els drets que fixi la junta de govern de cada col·legi
per expedició de certificacions.
d) Els drets que fixi la junta de govern de cada col·legi
per emissió de dictàmens, resolucions, informes
o consultes que evacuï la junta sobre qualsevol matèria,
incloses les referides a honoraris, a petició judicial
o extrajudicial, com també per la prestació
d'altres serveis col·legials.
e) L'import de les quotes ordinàries, fixes o variables,
com també les derrames i les pòlisses col·legials
que estableixi la junta de govern de cada col·legi,
com també el de les quotes extraordinàries
que aprovi la junta general.
f) Els drets d'intervenció professional, en la quantia
i la forma que, si s'escau, estableixi cada col·legi
per als seus col·legiats.
g) La participació que correspongui al col·legi
en la recaptació de pòlisses substitutives
del paper professional de la Mutualitat General de l'Advocacia,
mutualitat de previsió social a prima fixa, per a
les seves finalitats específiques.
h) Qualsevol altre concepte que legalment escaigui.
2. Constitueixen recursos extraordinaris dels col·legis
d'advocats:
a) Les subvencions o els donatius que l'Estat o corporacions
oficials, entitats o particulars concedeixin al col·legi.
b) Els béns i els drets de qualsevol mena que per
herència, llegat o un altre títol passin a
formar part del patrimoni del col·legi.
c) Les quantitats que per qualsevol concepte corresponguin
percebre el col·legi quan administri, en compliment
d'algun encàrrec temporal o perpetu, fins i tot cultural
o benèfic, determinats béns o rendes.
d) Qualsevol altre que legalment escaigui.
Article 64.
1. El patrimoni del col·legi ha de ser administrat
per la junta de govern, facultat que exerceix per mitjà
del Tresorer i amb la col·laboració tècnica
que es requereixi.
2. El degà exerceix les funcions d'ordinador de
pagaments i el tresorer les executa i té cura de
la seva comptabilització.
