CAPÍTOL I
De caràcter general
Article 30.
El deure fonamental de l'advocat, com a partícip
en la funció pública de l'Administració
de justícia, és cooperar-hi assessorant, conciliant
i defensant en dret els interessos que li siguin confiats.
En cap cas la tutela d'aquests interessos pot justificar
la desviació de la finalitat suprema de justícia
a què l'advocacia està vinculada.
Article 31.
També són deures generals de l'advocat:
a) Complir les normes legals, estatutàries i deontològiques,
com també els acords dels diferents òrgans
corporatius.
b) Mantenir un despatx professional obert, propi, aliè
o d'empresa, en el territori del col·legi en l'àmbit
del qual estigui incorporat i exerceixi habitualment la
seva professió.
c) Comunicar el seu domicili i els canvis eventuals d'adreça
al col·legi a què estigui incorporat.
Article 32.
1. De conformitat amb el que estableix l'article 437.2
de la llei orgànica del poder judicial, els advocats
han de guardar secret de tots els fets o les notícies
que coneguin per raó de qualsevol de les modalitats
de la seva actuació professional, i no poden ser
obligats a declarar sobre aquests.
2. En cas que el degà d'un col·legi, o qui
estatutàriament el substitueixi, sigui requerit en
virtut d'una norma legal o avisat per l'autoritat judicial,
o si s'escau governativa, competent per a la pràctica
d'un registre en el despatx professional d'un advocat, ha
de comparèixer en el despatx, assistir a les diligències
que s'hi practiquin, i vetllar per la salvaguarda del secret
professional.
Article 33.
1. L'advocat té dret a totes les consideracions
honorífiques per la seva professió i que tradicionalment
se li reconeixen.
2. L'advocat, en compliment de la seva missió, ha
d'actuar amb llibertat i independència, sense altres
limitacions que les imposades per la Llei i per les normes
ètiques i deontològiques.
3. El deure de defensa jurídica que es confia als
advocats també és un dret per als mateixos
advocats per la qual cosa, a més de fer ús
de tots els remeis o recursos que estableix la normativa
vigent, poden reclamar, tant a les autoritats com als col·legis
i els particulars, totes les mesures d'ajuda en la seva
funció que se'ls degui legalment.
4. Si el lletrat entén que no se li guarda el respecte
a causa de la seva missió, llibertat i independència,
pot fer-ho present al jutge o el tribunal perquè
hi posi el remei adequat.
CAPÍTOL II
En relació amb el col·legi i amb els altres
col·legiats
Article 34.
Són deures dels col·legiats:
a) Estar al corrent en el pagament de les seves quotes,
ordinàries o extraordinàries, i aixecar les
altres càrregues col·legials, sigui quina
sigui la seva naturalesa, en la forma i els terminis establerts
a aquest efecte. A aquests efectes, es consideren càrregues
corporatives totes les imposades pel col·legi, el
consell de col·legis de la comunitat autònoma,
si s'escau, o el Consell General de l'Advocacia, com també
les corresponents a la Mutualitat General de l'Advocacia,
mutualitat de previsió social a prima fixa.
b) Denunciar al col·legi qualsevol acte d'intrusisme
que arribi al seu coneixement, com també els casos
d'exercici il·legal, sigui per falta de col·legiació,
sigui per suspensió o inhabilitació del denunciat,
o perquè està inclòs en supòsits
d'incompatibilitat o prohibició, com també
els supòsits de falta de comunicació de l'actuació
professional.
c) Denunciar al col·legi qualsevol atemptat a la
llibertat, la independència o la dignitat d'un advocat
en l'exercici de les seves funcions.
d) No intentar la implicació de l'advocat contrari
en el litigi o els interessos debatuts, ni directament ni
indirectament, evitar fins i tot qualsevol al·lusió
personal al company i tractar-lo sempre amb la màxima
correcció.
e) Mantenir com a matèria reservada les converses
i la correspondència hagudes amb l'advocat o els
advocats contraris, amb la prohibició de revelar-les
o presentar-les en judici sense el seu consentiment previ.
No obstant això, per una causa greu, la junta de
govern del col·legi pot autoritzar discrecionalment
la seva revelació o presentació en judici
sense el previ consentiment.
Article 35.
Són drets dels col·legiats:
a) Participar en la gestió corporativa i, per tant,
exercir els drets de petició, de vot i d'accés
als càrrecs directius, en la forma que estableixin
les normes legals o estatutàries.
b) Demanar i obtenir de tots els òrgans corporatius
la protecció de la seva independència i lícita
llibertat d'actuació professional.
c) Aquells altres que els confereixin els estatuts particulars
de cada col·legi.
CAPÍTOL III
En relació amb els tribunals
Article 36.
Són obligacions de l'advocat envers els òrgans
judicials la probitat, lleialtat i veracitat quant al fons
de les seves declaracions o manifestacions, i el respecte
quant a la forma de la seva intervenció.
Article 37.
1. Els advocats han de comparèixer davant dels
tribunals vestint la toga i, potestativament, el birepti,
sense cap mena de distintiu, llevat del col·legial,
i han d'adequar la seva indumentària a la dignitat
i el prestigi de la toga que vesteixen i al respecte a la
justícia.
2. Els advocats només estan obligats a descobrir-se
a l'entrada i la sortida de les sales a les quals concorrin
per a les vistes i en el moment de sol·licitar la
vènia per informar.
Article 38.
1. Els advocats tenen dret a intervenir davant dels tribunals
de qualsevol jurisdicció asseguts dins de l'estrada,
al mateix nivell en què estigui instal·lat
el tribunal davant del qual actuïn, i han de tenir
davant seu una taula i situar als costats del tribunal de
manera que no donin l'esquena al públic, sempre amb
igualtat de tracte que el ministeri fiscal o l'advocacia
de l'Estat.
2. L'actuant lletrat pot ser auxiliat o substituït
en l'acte de la vista o judici o en qualsevol altra diligència
judicial per un company en exercici, incorporat o l'actuació
del qual hagi estat degudament comunicada al col·legi.
Per a la substitució n'hi ha prou amb la declaració
de l'advocat substitut, sota la seva pròpia responsabilitat.
3. Els advocats que estiguin processats o encartats i es
defensin ells mateixos o col·laborin amb el seu defensor
han de fer servir la toga i ocupar el lloc establert per
als lletrats.
Article 39.
1. En els tribunals s'ha de designar un lloc separat del
públic, amb les mateixes condicions de l'assenyalat
per als advocats actuants, a fi que el puguin ocupar els
altres lletrats que, vestits amb la toga, vulguin presenciar
els judicis i les vistes públiques.
2. A les seus de jutjats i tribunals s'ha de procurar que
hi hagi dependències dignes i suficients per a la
seva utilització exclusiva pels advocats en l'exercici
de les seves funcions.
Article 40.
Els advocats han d'esperar un temps prudencial sobre l'hora
assenyalada pels òrgans judicials per a les actuacions
en què hagin d'intervenir, transcorregut el qual
poden formular la queixa pertinent davant del mateix òrgan
i informar la junta de govern del col·legi corresponent
del retard perquè pugui adoptar les iniciatives pertinents.
Article 41.
Si l'advocat actuant considera que l'autoritat, el tribunal
o el jutjat coarta la independència i la llibertat
necessàries per acomplir els seus deures professionals,
o que no se li guarda la consideració deguda a la
seva professió, pot fer-ho constar així davant
del mateix jutjat o tribunal sota la fe del secretari i
donar-ne compte la junta de govern. Aquesta Junta, si considera
fonamentada la queixa, ha d'adoptar les mesures oportunes
per emparar la llibertat, la independència i el prestigi
professionals.
CAPÍTOL IV
En relació amb les parts
Article 42.
1. Són obligacions de l'advocat envers la part
defensada per ell, a més de les que derivin de les
seves relacions contractuals, el compliment de la missió
de defensa que li sigui encomanada amb el màxim zel
i diligència i guardant el secret professional.
2. L'advocat ha d'exercir de manera diligent les activitats
professionals que li imposi la defensa de l'assumpte encomanat,
s'ha d'atenir a les exigències tècniques,
deontològiques i ètiques adequades a la tutela
jurídica de l'assumpte esmentat, i pot ser auxiliat
pels seus col·laboradors i per altres companys, els
quals actuen sota la seva responsabilitat.
3. En tot cas, l'advocat s'ha d'identificar davant de la
persona a la qual assessori o defensi, fins i tot quan ho
faci per compte d'un tercer, a fi d'assumir les responsabilitats
civils, penals i deontològiques que, si s'escau,
corresponguin.
Article 43.
Són obligacions de l'advocat envers la part contrària
el tracte considerat i cortès, com també l'abstenció
o l'omissió de qualsevol acte que determini una lesió
injusta per a aquesta.
CAPÍTOL V
En relació amb honoraris professionals
Article 44.
1. L'advocat té dret a una compensació econòmica
adequada pels serveis prestats, com també al reintegrament
de les despeses que se li hagin causat. La quantia dels
honoraris ha de ser convinguda lliurement entre el client
i l'advocat, amb respecte a les normes deontològiques
i sobre competència deslleial. A falta d'un pacte
exprés en contra, per a la fixació dels honoraris
es poden tenir en compte, com a referència, els barems
orientadors del col·legi en l'àmbit del qual
actuï, aplicats d'acord amb les regles, els usos i
els costums d'aquest, normes que, en tot cas, tenen caràcter
supletori d'allò convingut i que s'apliquen en els
casos de condemna en costes a la part contrària.
2. La compensació econòmica pot assumir la
forma de retribució fixa, periòdica o per
hores. Pel que fa a les costes recobrades de tercers cal
atenir-se al que acordin les parts lliurement, que a falta
d'un pacte exprés han de ser satisfetes efectivament
a l'advocat.
3. Es prohibeix en tot cas la quota litis en sentit estricte,
entenent-se per tal l'acord entre l'advocat i el seu client,
previ a l'acabament de l'assumpte, en virtut del qual aquest
es compromet a pagar-li únicament un percentatge
del resultat de l'assumpte, amb independència que
consisteixi en una quantitat de diners o qualsevol altre
benefici, bé o valor que aconsegueixi el client per
aquest assumpte.
4. La junta de govern del col·legi pot adoptar mesures
disciplinàries contra els lletrats que habitualment
i temeràriament impugnin les minutes dels seus companys,
com també contra els lletrats els honoraris dels
quals siguin declarats reiteradament excessius o indeguts.
CAPÍTOL VI
En relació amb l'assistència jurídica
gratuïta
Article 45.
1. Correspon als advocats l'assessorament jurídic
i la defensa d'ofici de les persones que tinguin dret a
l'assistència jurídica gratuïta, d'acord
amb la legislació vigent.
2. Així mateix, correspon als advocats l'assistència
i la defensa de qui sol·licitin advocat d'ofici o
no designin advocat en la jurisdicció penal, sens
perjudici de l'abonament d'honoraris pel client si no li
és reconegut el dret a l'assistència jurídica
gratuïta. La invocació del dret d'autodefensa
no ha d'impedir l'assistència d'un advocat per atendre
els assessoraments que sobre el tema se li sol·licitin
i assumir la defensa si se li demana.
3. També correspon als advocats l'assistència
als detinguts i els presos, en els termes que expressi la
legislació vigent.
Article 46.
1. Els advocats han d'exercir les funcions a què
es refereix l'article precedent amb la llibertat i la independència
professionals que els són pròpies i d'acord
amb les normes ètiques i deontològiques que
regeixen la professió.
2. L'exercici d'aquestes funcions ha de ser organitzat
pel Consell General, els consells de comunitats autònomes,
si s'escau, i pels col·legis d'advocats, i s'ha de
procedir a la designació de l'advocat que hagi d'assumir
cada assumpte, al control del seu acompliment, a l'exigència
de les responsabilitats disciplinàries a què
hi hagi possibilitat i a l'establiment de les normes i els
requisits als quals s'hagi d'atenir la prestació
dels serveis corresponents, tot això d'acord amb
la legislació vigent.
3. L'Administració pública ha d'abonar la
remuneració dels serveis que es prestin en compliment
del que estableix aquest capítol i pot efectuar el
seguiment i el control periòdic del funcionament
del servei i de l'aplicació dels fons públics
destinats a aquests, en la forma legalment establerta.