TÍTOL III

CAPÍTOL I
De caràcter general

Article 30.

El deure fonamental de l'advocat, com a partícip en la funció pública de l'Administració de justícia, és cooperar-hi assessorant, conciliant i defensant en dret els interessos que li siguin confiats. En cap cas la tutela d'aquests interessos pot justificar la desviació de la finalitat suprema de justícia a què l'advocacia està vinculada.

Article 31.

També són deures generals de l'advocat:

a) Complir les normes legals, estatutàries i deontològiques, com també els acords dels diferents òrgans corporatius.

b) Mantenir un despatx professional obert, propi, aliè o d'empresa, en el territori del col·legi en l'àmbit del qual estigui incorporat i exerceixi habitualment la seva professió.

c) Comunicar el seu domicili i els canvis eventuals d'adreça al col·legi a què estigui incorporat.

Article 32.

1. De conformitat amb el que estableix l'article 437.2 de la llei orgànica del poder judicial, els advocats han de guardar secret de tots els fets o les notícies que coneguin per raó de qualsevol de les modalitats de la seva actuació professional, i no poden ser obligats a declarar sobre aquests.

2. En cas que el degà d'un col·legi, o qui estatutàriament el substitueixi, sigui requerit en virtut d'una norma legal o avisat per l'autoritat judicial, o si s'escau governativa, competent per a la pràctica d'un registre en el despatx professional d'un advocat, ha de comparèixer en el despatx, assistir a les diligències que s'hi practiquin, i vetllar per la salvaguarda del secret professional.

Article 33.

1. L'advocat té dret a totes les consideracions honorífiques per la seva professió i que tradicionalment se li reconeixen.

2. L'advocat, en compliment de la seva missió, ha d'actuar amb llibertat i independència, sense altres limitacions que les imposades per la Llei i per les normes ètiques i deontològiques.

3. El deure de defensa jurídica que es confia als advocats també és un dret per als mateixos advocats per la qual cosa, a més de fer ús de tots els remeis o recursos que estableix la normativa vigent, poden reclamar, tant a les autoritats com als col·legis i els particulars, totes les mesures d'ajuda en la seva funció que se'ls degui legalment.

4. Si el lletrat entén que no se li guarda el respecte a causa de la seva missió, llibertat i independència, pot fer-ho present al jutge o el tribunal perquè hi posi el remei adequat.

CAPÍTOL II

En relació amb el col·legi i amb els altres col·legiats

Article 34.

Són deures dels col·legiats:

a) Estar al corrent en el pagament de les seves quotes, ordinàries o extraordinàries, i aixecar les altres càrregues col·legials, sigui quina sigui la seva naturalesa, en la forma i els terminis establerts a aquest efecte. A aquests efectes, es consideren càrregues corporatives totes les imposades pel col·legi, el consell de col·legis de la comunitat autònoma, si s'escau, o el Consell General de l'Advocacia, com també les corresponents a la Mutualitat General de l'Advocacia, mutualitat de previsió social a prima fixa.

b) Denunciar al col·legi qualsevol acte d'intrusisme que arribi al seu coneixement, com també els casos d'exercici il·legal, sigui per falta de col·legiació, sigui per suspensió o inhabilitació del denunciat, o perquè està inclòs en supòsits d'incompatibilitat o prohibició, com també els supòsits de falta de comunicació de l'actuació professional.

c) Denunciar al col·legi qualsevol atemptat a la llibertat, la independència o la dignitat d'un advocat en l'exercici de les seves funcions.

d) No intentar la implicació de l'advocat contrari en el litigi o els interessos debatuts, ni directament ni indirectament, evitar fins i tot qualsevol al·lusió personal al company i tractar-lo sempre amb la màxima correcció.

e) Mantenir com a matèria reservada les converses i la correspondència hagudes amb l'advocat o els advocats contraris, amb la prohibició de revelar-les o presentar-les en judici sense el seu consentiment previ. No obstant això, per una causa greu, la junta de govern del col·legi pot autoritzar discrecionalment la seva revelació o presentació en judici sense el previ consentiment.

Article 35.

Són drets dels col·legiats:

a) Participar en la gestió corporativa i, per tant, exercir els drets de petició, de vot i d'accés als càrrecs directius, en la forma que estableixin les normes legals o estatutàries.

b) Demanar i obtenir de tots els òrgans corporatius la protecció de la seva independència i lícita llibertat d'actuació professional.

c) Aquells altres que els confereixin els estatuts particulars de cada col·legi.

CAPÍTOL III
En relació amb els tribunals

Article 36.

Són obligacions de l'advocat envers els òrgans judicials la probitat, lleialtat i veracitat quant al fons de les seves declaracions o manifestacions, i el respecte quant a la forma de la seva intervenció.

Article 37.

1. Els advocats han de comparèixer davant dels tribunals vestint la toga i, potestativament, el birepti, sense cap mena de distintiu, llevat del col·legial, i han d'adequar la seva indumentària a la dignitat i el prestigi de la toga que vesteixen i al respecte a la justícia.

2. Els advocats només estan obligats a descobrir-se a l'entrada i la sortida de les sales a les quals concorrin per a les vistes i en el moment de sol·licitar la vènia per informar.

Article 38.

1. Els advocats tenen dret a intervenir davant dels tribunals de qualsevol jurisdicció asseguts dins de l'estrada, al mateix nivell en què estigui instal·lat el tribunal davant del qual actuïn, i han de tenir davant seu una taula i situar als costats del tribunal de manera que no donin l'esquena al públic, sempre amb igualtat de tracte que el ministeri fiscal o l'advocacia de l'Estat.

2. L'actuant lletrat pot ser auxiliat o substituït en l'acte de la vista o judici o en qualsevol altra diligència judicial per un company en exercici, incorporat o l'actuació del qual hagi estat degudament comunicada al col·legi. Per a la substitució n'hi ha prou amb la declaració de l'advocat substitut, sota la seva pròpia responsabilitat.

3. Els advocats que estiguin processats o encartats i es defensin ells mateixos o col·laborin amb el seu defensor han de fer servir la toga i ocupar el lloc establert per als lletrats.

Article 39.

1. En els tribunals s'ha de designar un lloc separat del públic, amb les mateixes condicions de l'assenyalat per als advocats actuants, a fi que el puguin ocupar els altres lletrats que, vestits amb la toga, vulguin presenciar els judicis i les vistes públiques.

2. A les seus de jutjats i tribunals s'ha de procurar que hi hagi dependències dignes i suficients per a la seva utilització exclusiva pels advocats en l'exercici de les seves funcions.

Article 40.

Els advocats han d'esperar un temps prudencial sobre l'hora assenyalada pels òrgans judicials per a les actuacions en què hagin d'intervenir, transcorregut el qual poden formular la queixa pertinent davant del mateix òrgan i informar la junta de govern del col·legi corresponent del retard perquè pugui adoptar les iniciatives pertinents.

Article 41.

Si l'advocat actuant considera que l'autoritat, el tribunal o el jutjat coarta la independència i la llibertat necessàries per acomplir els seus deures professionals, o que no se li guarda la consideració deguda a la seva professió, pot fer-ho constar així davant del mateix jutjat o tribunal sota la fe del secretari i donar-ne compte la junta de govern. Aquesta Junta, si considera fonamentada la queixa, ha d'adoptar les mesures oportunes per emparar la llibertat, la independència i el prestigi professionals.

CAPÍTOL IV
En relació amb les parts

Article 42.

1. Són obligacions de l'advocat envers la part defensada per ell, a més de les que derivin de les seves relacions contractuals, el compliment de la missió de defensa que li sigui encomanada amb el màxim zel i diligència i guardant el secret professional.

2. L'advocat ha d'exercir de manera diligent les activitats professionals que li imposi la defensa de l'assumpte encomanat, s'ha d'atenir a les exigències tècniques, deontològiques i ètiques adequades a la tutela jurídica de l'assumpte esmentat, i pot ser auxiliat pels seus col·laboradors i per altres companys, els quals actuen sota la seva responsabilitat.

3. En tot cas, l'advocat s'ha d'identificar davant de la persona a la qual assessori o defensi, fins i tot quan ho faci per compte d'un tercer, a fi d'assumir les responsabilitats civils, penals i deontològiques que, si s'escau, corresponguin.

Article 43.

Són obligacions de l'advocat envers la part contrària el tracte considerat i cortès, com també l'abstenció o l'omissió de qualsevol acte que determini una lesió injusta per a aquesta.

CAPÍTOL V
En relació amb honoraris professionals

Article 44.

1. L'advocat té dret a una compensació econòmica adequada pels serveis prestats, com també al reintegrament de les despeses que se li hagin causat. La quantia dels honoraris ha de ser convinguda lliurement entre el client i l'advocat, amb respecte a les normes deontològiques i sobre competència deslleial. A falta d'un pacte exprés en contra, per a la fixació dels honoraris es poden tenir en compte, com a referència, els barems orientadors del col·legi en l'àmbit del qual actuï, aplicats d'acord amb les regles, els usos i els costums d'aquest, normes que, en tot cas, tenen caràcter supletori d'allò convingut i que s'apliquen en els casos de condemna en costes a la part contrària.

2. La compensació econòmica pot assumir la forma de retribució fixa, periòdica o per hores. Pel que fa a les costes recobrades de tercers cal atenir-se al que acordin les parts lliurement, que a falta d'un pacte exprés han de ser satisfetes efectivament a l'advocat.

3. Es prohibeix en tot cas la quota litis en sentit estricte, entenent-se per tal l'acord entre l'advocat i el seu client, previ a l'acabament de l'assumpte, en virtut del qual aquest es compromet a pagar-li únicament un percentatge del resultat de l'assumpte, amb independència que consisteixi en una quantitat de diners o qualsevol altre benefici, bé o valor que aconsegueixi el client per aquest assumpte.

4. La junta de govern del col·legi pot adoptar mesures disciplinàries contra els lletrats que habitualment i temeràriament impugnin les minutes dels seus companys, com també contra els lletrats els honoraris dels quals siguin declarats reiteradament excessius o indeguts.

CAPÍTOL VI
En relació amb l'assistència jurídica gratuïta

Article 45.

1. Correspon als advocats l'assessorament jurídic i la defensa d'ofici de les persones que tinguin dret a l'assistència jurídica gratuïta, d'acord amb la legislació vigent.

2. Així mateix, correspon als advocats l'assistència i la defensa de qui sol·licitin advocat d'ofici o no designin advocat en la jurisdicció penal, sens perjudici de l'abonament d'honoraris pel client si no li és reconegut el dret a l'assistència jurídica gratuïta. La invocació del dret d'autodefensa no ha d'impedir l'assistència d'un advocat per atendre els assessoraments que sobre el tema se li sol·licitin i assumir la defensa si se li demana.

3. També correspon als advocats l'assistència als detinguts i els presos, en els termes que expressi la legislació vigent.

Article 46.

1. Els advocats han d'exercir les funcions a què es refereix l'article precedent amb la llibertat i la independència professionals que els són pròpies i d'acord amb les normes ètiques i deontològiques que regeixen la professió.

2. L'exercici d'aquestes funcions ha de ser organitzat pel Consell General, els consells de comunitats autònomes, si s'escau, i pels col·legis d'advocats, i s'ha de procedir a la designació de l'advocat que hagi d'assumir cada assumpte, al control del seu acompliment, a l'exigència de les responsabilitats disciplinàries a què hi hagi possibilitat i a l'establiment de les normes i els requisits als quals s'hagi d'atenir la prestació dels serveis corresponents, tot això d'acord amb la legislació vigent.

3. L'Administració pública ha d'abonar la remuneració dels serveis que es prestin en compliment del que estableix aquest capítol i pot efectuar el seguiment i el control periòdic del funcionament del servei i de l'aplicació dels fons públics destinats a aquests, en la forma legalment establerta.