TÍTOL II

CAPÍTOL I
Dels col·legis d'advocats

Article 3.

1. Són finalitats essencials dels col·legis d'advocats, en els àmbits respectius, l'ordenació de l'exercici de la professió; la representació exclusiva de la professió; la defensa dels drets i els interessos professionals dels col·legiats; la formació professional permanent dels advocats; el control deontològic i l'aplicació del règim disciplinari en garantia de la societat; la defensa de l'Estat social i democràtic de dret proclamat a la Constitució i la promoció i la defensa dels drets humans, i la col·laboració en el funcionament, la promoció i la millora de l'Administració de justícia.

2. Els col·legis d'advocats es regeixen per les disposicions legals estatals o autonòmiques que els afectin, aquest Estatut general, els estatuts particulars, els reglaments de règim interior i els acords que aproven els diferents òrgans corporatius en l'àmbit de les competències respectives.

Article 4.

1. Són funcions dels col·legis d'advocats, en el seu àmbit territorial:

a) Tenir la representació que estableixin les lleis per al compliment de les seves finalitats i, especialment, la representació i la defensa de la professió davant de l'Administració, les institucions, els tribunals, les entitats i els particulars, amb legitimació per ser-ne part en tots els litigis i les causes que afectin els drets i els interessos professionals i les finalitats de l'advocacia, exercir les accions penals, civils, administratives o socials que siguin procedents, com també per utilitzar el dret de petició de conformitat amb la llei.

b) Emetre informes, en els àmbits de competència respectius, de paraula o per escrit, sobre tots els projectes o les iniciatives de les Corts Generals, del Govern, d'òrgans legislatius o executius de caràcter autonòmic i de tots els altres organismes que així ho requereixin.

c) Col·laborar amb el poder judicial i els altres poders públics mitjançant la realització d'estudis, l'emissió d'informes, l'elaboració d'estadístiques i altres activitats relacionades amb les seves finalitats, que els siguin sol·licitades o acordin per iniciativa pròpia.

d) Organitzar i gestionar els serveis d'assistència jurídica gratuïta i altres serveis d'assistència i orientació jurídica que es puguin crear estatutàriament.

e) Participar en matèries pròpies de la professió en els òrgans consultius de l'Administració, com també en els organismes interprofessionals.

f) Assegurar la representació de l'advocacia en els consells socials i els patronats universitaris, en els termes que estableixen les normes que els regulin.

g) Participar en l'elaboració dels plans d'estudis, emetre informe sobre les normes d'organització dels centres docents corresponents a la professió, mantenir-hi contacte permanent, crear, mantenir i proposar al Consell General de l'Advocacia Espanyola l'homologació d'escoles de pràctica jurídica i altres mitjans per facilitar l'accés a la vida professional dels nous titulats, i organitzar cursos per a la formació i el perfeccionament professional.

h) Ordenar l'activitat professional dels col·legiats i vetllar per la formació, l'ètica i la dignitat professionals i pel respecte adequat als drets dels particulars; exercir la facultat disciplinària en l'ordre professional i col·legial; elaborar els seus estatuts particulars i les modificacions, i sotmetre'ls a l'aprovació del Consell General de l'Advocacia Espanyola; redactar i aprovar el propi reglament de règim interior, sens perjudici del visat del Consell General, i altres acords per al desenvolupament de les seves competències.

i) Organitzar i promoure activitats i serveis comuns d'interès per als col·legiats, de caràcter professional, formatiu, cultural, assistencial, de previsió i altres d'anàlegs, inclòs l'assegurament obligatori de la responsabilitat civil professional quan s'estableixi legalment.

j) Procurar l'harmonia i la col·laboració entre els col·legiats i impedir-ne la competència deslleial.

k) Adoptar les mesures conduents a evitar i perseguir l'intrusisme professional.

l) Intervenir, amb la sol·licitud prèvia, en via de conciliació o arbitratge en les qüestions que se suscitin entre els col·legiats per motius professionals, o entre aquests i els seus clients.

m) Exercir funcions d'arbitratge en els assumptes que els siguin sotmesos, com també promoure institucions d'arbitratge o participar-hi.

n) Resoldre les discrepàncies que puguin sorgir en relació amb l'actuació professional dels col·legiats i la percepció dels honoraris, mitjançant laude a què les parts interessades se sotmetin prèviament de manera expressa.

ñ) Establir barems orientadors sobre honoraris professionals i, si s'escau, el règim de les notes d'encàrrec o els pressupostos per als clients.

o) Informar i dictaminar sobre honoraris professionals, com també establir, si s'escau, serveis voluntaris per al cobrament.

p) Complir les disposicions legals i estatutàries i fer-les complir als col·legiats, en tot el que afecti la professió, com també les normes i les decisions adoptades pels òrgans col·legials en matèria de la seva competència.

q) Totes les altres funcions que redundin en benefici dels interessos de la professió, dels col·legiats i altres finalitats de l'advocacia.

r) Totes les funcions que disposi la legislació estatal o autonòmica.

2. Els col·legis poden establir delegacions en les demarcacions judicials en les quals sigui convenient per complir més bé les finalitats i per a una eficàcia màxima de les funcions col·legials. Les delegacions tenen la representació col·legial delegada en l'àmbit de la seva demarcació, amb les facultats i les competències que determini la junta de govern del col·legi en crear-les o en acords posteriors.

Article 5.

1. Els col·legis d'advocats reben el tractament tradicional i, si de cas, el d'il·lustre, i els degans, el d'il·lustríssim senyor. No obstant això, els degans de col·legis en la seu dels quals radiquin les sales del Tribunal Superior de Justícia, els presidents de consells de col·legis de comunitat autònoma i els membres del Consell General de l'Advocacia que no tinguin un altre tractament per la condició de degà, reben el d'excel·lentíssim senyor. Tant aquests tractaments, com la denominació honorífica de degà, es tenen amb caràcter vitalici.

2. Els degans de col·legis la seu dels quals radiqui en una capital de província tenen la consideració honorífica de president de sala del tribunal o audiència respectius. Els degans dels altres col·legis tenen la consideració honorífica de magistrat o jutge del jutjat de primera instància i instrucció de la localitat on s'hagi constituït el col·legi.

3. Els degans dels col·legis d'advocats i els membres dels consells de col·legis de comunitats autònomes i del Consell General de l'Advocacia Espanyola porten volantets a les togues, com també les medalles i les plaques corresponents als seus càrrecs, en audiència pública i actes solemnes als quals assisteixin en exercici dels càrrecs. En aquestes ocasions els altres membres de la junta de govern dels col·legis d'advocats porten sobre la toga els atributs propis dels càrrecs, com també volantets a la toga si tradicionalment tenien reconegut aquest dret.

CAPÍTOL II
Dels advocats

SECCIÓ 1a DISPOSICIONS GENERALS

Article 6.

Correspon en exclusiva la denominació i la funció d'advocat al llicenciat en dret que exerceix professionalment la direcció i la defensa de les parts en tota mena de processos, o l'assessorament i el consell jurídic.

Article 7.

1. Els col·legis d'advocats han de vetllar perquè a cap persona se li negui l'assistència d'un lletrat per a la defensa dels seus drets i interessos, ja sigui de la seva lliure elecció o bé d'ofici, amb reconeixement del dret d'assistència jurídica gratuïta o sense, de conformitat amb els requisits establerts a aquest efecte.

2. Els òrgans de l'advocacia, en els àmbits respectius, han de vetllar pels mitjans legals al seu abast perquè es remoguin els impediments de qualsevol classe que s'oposin a la intervenció en dret dels advocats, inclosos els normatius, com també perquè es reconegui l'exclusivitat de la seva actuació.

3. Els col·legis d'advocats, els consells de col·legis de les comunitats autònomes i el Consell General han d'exercir les accions que siguin procedents per presumptes delictes o faltes d'intrusisme.

Article 8.

1. La intervenció professional de l'advocat en qualsevol classe de processos i davant de qualsevol jurisdicció és preceptiva quan així ho disposi la llei.

2. L'advocat pot exercir la professió davant de qualsevol classe de tribunals, òrgans administratius, associacions, corporacions i entitats públiques de qualsevol índole, sens perjudici de poder fer-ho també davant de qualsevol entitat o persona privada quan els seus serveis ho requereixin.

3. L'advocat pot tenir la representació del client quan no estigui reservada per llei a altres professions.

Article 9.

1. Són advocats els qui, incorporats a un col·legi espanyol d'advocats en qualitat d'exercents i acomplerts els requisits necessaris per exercir, es dediquen de manera professional a l'assessorament, la concòrdia i la defensa dels interessos jurídics aliens, públics o privats.

2. Correspon en exclusiva la denominació i funció d'advocat als qui ho siguin d'acord amb la definició precedent, i en els termes que preveu l'article 436 de la Llei orgànica del poder judicial.

3. No obstant això, poden continuar utilitzant la denominació d'advocat, afegint sempre l'expressió «sense exercici», els qui cessin en l'exercici de la professió esmentada després d'haver-la exercida com a mínim vint anys.

4. També poden pertànyer als col·legis d'advocats, amb la denominació de col·legiats no exercents, els qui compleixin els requisits que estableix l'article 13.1 d'aquest Estatut general.

Article 10.

Poden ser degans o col·legiats d'honor les persones o les institucions que rebin aquest nomenament per acord de la junta general del col·legi, a proposta de la de govern i en consideració als mèrits o als serveis rellevants prestats a favor de l'advocacia o del col·legi mateix.

SECCIÓ 2a DE LA COL·LEGIACIÓ

Article 11.

Per exercir l'advocacia és obligatòria la col·legiació en un col·legi d'advocats, excepte en els casos que determinen expressament la llei o aquest Estatut general. Per poder exercir en tot el territori de l'Estat, n'hi ha prou d'incorporar-se a un sol col·legi, que ha de ser el del domicili professional únic o principal.

Article 12.

No es pot limitar el nombre dels components dels col·legis d'advocats, ni es pot tancar temporalment o definitivament l'admissió de nous col·legiats.

Article 13.

1. La incorporació a un col·legi d'advocats exigeix els requisits següents:

a) Tenir la nacionalitat espanyola o d'algun Estat membre de la Unió Europea o de l'acord sobre l'Espai Econòmic Europeu de 2 de maig de 1992, llevat del que disposen tractats o convenis internacionals o dispensa legal.

b) Ser major d'edat i no estar inclòs en cap causa d'incapacitat.

c) Tenir el títol de llicenciat en dret o els títols estrangers que, de conformitat amb les normes vigents, els siguin homologats.

d) Satisfer la quota d'ingrés i d'altres que estableixi el col·legi.

2. La incorporació com a exercent exigeix, a més, els requisits següents:

a) No tenir antecedents penals que inhabilitin per a l'exercici de l'advocacia.

b) No estar inclòs en cap causa d'incompatibilitat o prohibició per a l'exercici de l'advocacia.

c) Per llei, d'acord amb el que estableixen els articles 36 i 149.1.30a de la Constitució, es poden establir fórmules homologables amb la resta dels països de la Unió Europea que garanteixin la preparació a l'exercici de la professió.

En qualsevol cas, s'exceptuen del règim esmentat els funcionaris al servei de les administracions públiques, en l'àmbit civil o militar, que hagin superat els concursos o les oposicions d'ingrés corresponents, per a la concurrència dels quals hagin acreditat la llicenciatura en dret i hagin pres possessió del càrrec, com també qui hagi estat anteriorment advocat exercent incorporat en qualsevol col·legi d'advocats d'Espanya.

d) Formalitzar l'ingrés a la Mutualitat General de l'Advocacia, mutualitat de previsió social a prima fixa o, si s'escau, en el règim de Seguretat Social que correspongui d'acord amb la legislació vigent.

Article 14.

1. Són circumstàncies determinants d'incapacitat per a l'exercici de l'advocacia:

a) Els impediments que, per la naturalesa o la intensitat, no permetin el compliment de la missió de defensa dels interessos aliens que s'encomana als advocats.

b) La inhabilitació o la suspensió expressa per a l'exercici de l'advocacia en virtut de resolució judicial o corporativa ferma.

c) Les sancions disciplinàries fermes que comportin la suspensió de l'exercici professional o l'expulsió de qualsevol col·legi d'advocats.

2. Les incapacitats desapareixen quan cessin les causes que les hagin motivat o s'hagi extingit la responsabilitat disciplinària de conformitat amb l'article 90 d'aquest Estatut.

Article 15.

1. Les sol·licituds d'incorporació les aprova, les suspèn o les denega la junta de govern de cada col·legi amb les diligències i els informes previs que calgui, mitjançant resolució motivada contra la qual es poden presentar els recursos que preveu aquest Estatut general.

2. Els col·legis d'advocats no poden denegar l'ingrés a la corporació als qui compleixin els requisits que estableix l'article 13 d'aquest Estatut general.

Article 16.

1. Els advocats, abans d'iniciar l'exercici professional per primera vegada, han de prestar jurament o promesa d'acatament a la Constitució i a la resta de l'ordenament jurídic, i de fidel compliment de les obligacions i les normes deontològiques de la professió d'advocat.

2. El jurament o la promesa s'ha de prestar davant de la junta de govern del col·legi d'advocats en què l'advocat s'incorpori com a exercent per primera vegada, de la manera que la junta mateixa estableixi.

3. La junta pot autoritzar que el jurament o la promesa es formalitzi inicialment per escrit, amb compromís de la ratificació pública posterior. En tot cas, s'ha de deixar constància de la prestació del jurament o la promesa esmentats a l'expedient personal del col·legiat.

Article 17.

1. Tots els advocats incorporats a qualsevol col·legi d'advocats d'Espanya poden prestar els serveis professionals lliurement a tot el territori de l'Estat, a la resta dels estats membres de la Unió Europea i als altres països, d'acord amb la normativa vigent sobre això. Els advocats d'altres països ho poden fer a Espanya d'acord amb la normativa vigent a aquest efecte.

2. Per actuar professionalment en l'àmbit territorial de qualsevol altre col·legi diferent d'aquell a què estigui incorporat, no se li pot exigir a l'advocat cap habilitació ni el pagament de contraprestacions econòmiques diferents de les que s'exigeixin habitualment als col·legiats del col·legi on hagi d'intervenir per la prestació dels serveis dels quals siguin beneficiaris i que no estiguin coberts per la quota col·legial.

3. No obstant això, l'advocat que exerceixi en un territori diferent al de la seva col·legiació, ho ha de comunicar al col·legi en l'àmbit del qual hagi d'intervenir directament, per mitjà del col·legi mateix al qual estigui incorporat, del Consell General de l'Advocacia Espanyola o del consell autonòmic corresponent, de la manera que estableixi el Consell General de l'Advocacia Espanyola. La comunicació té efectes des de la presentació, el registre i el segell de la còpia, sens perjudici que es demani al col·legi d'origen que, amb la diligència prèvia del Consell General de l'Advocacia Espanyola que el comunicant no està sancionat o impossibilitat per a l'exercici professional en cap col·legi d'Espanya, faci constar davant del col·legi de destinació que el comunicant hi està incorporat com a advocat en exercici i que no ha estat sancionat o impossibilitat per a l'exercici esmentat en cap col·legi d'advocats d'Espanya.

4. A les actuacions professionals que dugui a terme en l'àmbit territorial d'un altre col·legi, l'advocat està subjecte a les normes d'actuació, deontologia i règim disciplinari d'aquest col·legi. Aquest col·legi ha de protegir la seva llibertat i la seva independència en la defensa i ha de ser competent per tramitar i resoldre els expedients disciplinaris que s'escaiguin, sens perjudici que l'eventual sanció tingui efectes en tots els col·legis d'Espanya de conformitat amb l'article 89.2 d'aquest Estatut general.

5. No cal incorporar-se a un col·legi per a la defensa d'assumptes propis o de parents fins al tercer grau de consanguinitat o segon d'afinitat, sempre que l'interessat reuneixi els requisits que estableix l'article 13.1, paràgrafs a), b) i c) d'aquest Estatut, com també els que puguin establir les normes vigents. Els que es trobin en aquest cas els habilita el degà del col·legi d'advocats per a la intervenció que se sol·liciti. Aquesta habilitació suposa, per a qui la rep, encara que sigui només en relació amb l'assumpte o els assumptes als quals abasta, el gaudi de tots els drets concedits en general als advocats i l'assumpció de les obligacions correlatives.

Article 18.

1. La incorporació o la comunicació d'actuació professional acredita l'advocat com a tal, sense que sigui necessari cap designació o nomenament del poder judicial o de l'Administració pública.

2. El secretari del col·legi ha de remetre anualment la llista dels advocats exercents que s'hi han incorporat a tots els jutjats i els tribunals del seu territori, com també als centres penitenciaris i de detenció, llista que s'ha d'actualitzar periòdicament amb les altes i les baixes. Als advocats que figurin en aquestes llistes no se'ls pot exigir cap altre comprovant per a l'exercici de la professió.

3. El secretari del col·legi o la persona en qui delegui pot comprovar que els advocats que intervenen en les oficines i les actuacions judicials figuren incorporats com a exercents en el col·legi esmentat o en un altre d'Espanya, o que, malgrat no estar-ho, han estat habilitats d'acord amb l'últim apartat de l'article anterior.

4. Els advocats han de consignar en totes les seves actuacions el col·legi en el qual estiguin incorporats, el número de col·legiat i, si s'escau, la data de la comunicació o l'habilitació que preveu l'article precedent.

Article 19.

1. La condició de col·legiat es perd:

a) Per defunció.

b) Per baixa voluntària.

c) Per falta de pagament de les quotes ordinàries o extraordinàries i de les altres càrregues col·legials als quals estiguin obligats. No obstant això, l'impagament de les quotes de la Mutualitat General de l'Advocacia, mutualitat de previsió social a prima fixa, no dóna lloc a la pèrdua immediata de la condició de col·legiat, sens perjudici de la responsabilitat disciplinària que correspongui.

d) Per condemna ferma que comporti la pena principal o accessòria d'inhabilitació per a l'exercici de la professió.

e) Per sanció ferma d'expulsió del col·legi, acordada en expedient disciplinari.

2. La pèrdua de la condició de col·legiat l'ha d'acordar la junta de govern del col·legi en una resolució motivada i, una vegada ferma, ha de ser comunicada al Consell General i al consell de col·legis de la comunitat autònoma corresponent, si s'escau.

3. En el cas del paràgraf c) de l'apartat 1 anterior, els col·legiats poden rehabilitar els seus drets pagant el que deuen, els interessos segons el tipus legal i la quantitat que correspongui com a nova incorporació.

Article 20.

Les juntes de govern dels col·legis d'advocats han d'acordar que passin a la situació de no exercents els advocats en qui concorri alguna de les circumstàncies determinants d'incapacitat o incompatibilitat per a l'exercici, mentre aquesta subsisteixi, sens perjudici que, si és possible, resolguin el que escaigui en via disciplinària i amb independència de la situació col·legial final en què hagi de quedar qui resulti incapaç per exercir l'advocacia.

SECCIÓ 3a PROHIBICIONS, INCOMPATIBILITATS

I RESTRICCIONS ESPECIALS

Article 21.

Els advocats tenen les prohibicions següents, la infracció de les quals se sanciona disciplinàriament:

a) Exercir l'advocacia estant inclosos en una causa d'incompatibilitat, com també prestar la signatura als qui, per qualsevol causa, no puguin exercir com a advocats.

b) Compartir locals o serveis amb professionals incompatibles, si això afecta la salvaguarda del secret professional.

c) Mantenir vincles associatius de caràcter professional que impedeixin el correcte exercici de l'advocacia, atenent en aquest aspecte el que preveu aquest Estatut i, singularment, l'article 22.3.

Article 22.

1. L'exercici de l'advocacia és incompatible amb qualsevol activitat que pugui suposar menyspreu de la llibertat, la independència o la dignitat que li són inherents.

Així mateix, l'advocat que exerceixi alhora qualsevol altra activitat s'ha d'abstenir d'exercir la que sigui incompatible amb l'exercici correcte de l'advocacia, perquè suposi un conflicte d'interessos que impedeixi respectar els principis del correcte exercici que conté aquest Estatut.

2. Així mateix, l'exercici de l'advocacia és absolutament incompatible amb:

a) L'acompliment, en qualsevol concepte, de càrrecs, funcions o ocupacions públiques en l'Estat i en qualsevol de les administracions públiques, siguin estatals, autonòmiques, locals o institucionals, la normativa reguladora dels quals així ho especifiqui.

b) L'exercici de la professió de procurador, graduat social, agent de negocis, gestor administratiu i qualsevol altra la normativa reguladora de la qual així ho especifiqui.

c) El manteniment de vincles professionals amb càrrecs o professionals incompatibles amb l'advocacia que n'impedeixin l'exercici correcte.

3. En tot cas, l'advocat no pot exercir l'activitat d'auditoria de comptes o d'altres que siguin incompatibles amb l'exercici correcte de l'advocacia simultàniament per al mateix client o per als qui ho hagin estat en els tres anys precedents.

Aquesta prestació no s'entén incompatible si l'exerceixen persones jurídiques diferents i amb consells d'administració diferents.

Article 23.

1. L'advocat a qui afecti alguna de les causes d'incompatibilitat que estableix l'article anterior ho ha de comunicar sense excusa a la junta de govern del col·legi i cessar immediatament en la situació d'incompatibilitat; s'entén que renuncia a l'exercici professional si no ho manifesta per escrit en el termini de trenta dies, amb la qual cosa se l'ha de donar de baixa de manera automàtica.

2. La infracció del deure de cessar en la situació d'incompatibilitat, com també l'exercici amb infracció de les incompatibilitats que estableix l'article anterior, directament o per una persona interposada, constitueix una infracció molt greu, sens perjudici de les altres responsabilitats que corresponguin.

Article 24.

1. L'exercici de l'advocacia també és incompatible amb la intervenció davant dels organismes jurisdiccionals en què figurin com a funcionaris o contractats el cònjuge, el convivent permanent amb una relació d'afectivitat anàloga o els parents de l'advocat, dins del segon grau de consanguinitat o afinitat.

2. L'advocat a qui afecti aquesta incompatibilitat s'ha d'abstenir de la defensa que en els assumptes esmentats li hagi estat encomanada. L'esmentada obligació d'abstenció s'entén sense perjudici del dret de recusació que pugui assistir al litigant contrari.

Article 25.

1. L'advocat pot fer publicitat dels seus serveis, que sigui digna, lleial i veraç, amb absolut respecte a la dignitat de les persones, a la legislació sobre publicitat, sobre defensa de la competència i competència deslleial, ajustant-se, en qualsevol cas, a les normes deontològiques.

2. Es considera contrària a les normes deontològiques de l'advocacia la publicitat que suposi:

a) Revelar directament o indirectament fets, dades o situacions emparats pel secret professional.

b) Incitar genèricament o concretament al plet o al conflicte.

c) Oferir els seus serveis, per si mateixos o mitjançant tercers, a víctimes d'accidents o desgràcies, als seus hereus o als seus drethavents, en el moment en què no tenen llibertat plena i serena per a l'elecció d'advocat perquè pateixen la recent desgràcia personal o col·lectiva.

d) Prometre l'obtenció de resultats que no depenguin exclusivament de l'activitat de l'advocat.

e) Fer referència directa o indirecta a clients del mateix advocat.

f) Utilitzar els emblemes o els símbols col·legials i aquells altres que per la seva similitud puguin generar confusió, en reservar-se el seu ús per a la publicitat institucional que es pugui fer en benefici de la professió en general.

3. Els advocats que prestin els seus serveis en forma permanent o ocasional a empreses individuals o col·lectives han d'exigir que aquestes s'abstinguin de fer publicitat respecte d'aquests serveis que no s'ajusti al que estableix aquest Estatut general.

Article 26.

1. Els advocats tenen plena llibertat d'acceptar o rebutjar la direcció de l'assumpte, com també de renunciar-hi en qualsevol fase del procediment, sempre que no es produeixi indefensió al client.

2. Els advocats que s'hagin d'encarregar de la direcció professional d'un assumpte encomanat a un altre company en la mateixa instància, n'han de sol·licitar la vènia, llevat que hi hagi una renúncia escrita i incondicionada del lletrat anterior a prosseguir la seva intervenció i, en tot cas, han de demanar-li la informació necessària per continuar l'assumpte.

3. La vènia, excepte en cas d'urgència que s'ha de justificar, s'ha de sol·licitar amb caràcter previ i per escrit, sense que el lletrat requerit la pugui denegar i amb l'obligació per part seva de tornar la documentació en poder seu i facilitar al nou lletrat la informació necessària per continuar la defensa.

4. El lletrat substituït té dret a reclamar els honoraris que corresponguin a la seva intervenció professional i el substitut té el deure de col·laborar diligentment en la gestió del pagament.

SECCIÓ 4a EXERCICI INDIVIDUAL, COL·LECTIU

I MULTIPROFESSIONAL

Article 27.

1. L'exercici individual de l'advocacia es pot desenvolupar per compte propi, com a titular d'un despatx, o per compte d'altri, com a col·laborador d'un despatx individual o col·lectiu. No es perd la condició d'advocat que exerceix com a titular del seu propi despatx individual quan:

a) L'advocat tingui en el seu bufet passants o col·laboradors, amb relació laboral amb aquests o sense.

b) L'advocat comparteixi el bufet amb el cònjuge, ascendents, descendents o parents fins al segon grau de consanguinitat o afinitat.

c) L'advocat comparteixi els locals, les instal·lacions, els serveis o altres mitjans amb altres advocats, però mantenint la independència dels seus bufets, sense identificació conjunta d'aquests davant la clientela.

d) L'advocat concerti acords de col·laboració per a determinats assumptes o classes d'assumptes amb altres advocats o despatxos col·lectius, nacionals o estrangers, tinguin la forma que tinguin.

e) L'advocat constitueixi una societat unipersonal per a l'exercici de l'advocacia, que ha d'observar, quan se li pugui aplicar, el que disposa l'article següent per a l'exercici col·lectiu.

2. L'advocat titular d'un despatx professional individual respon professionalment davant el seu client de les gestions o actuacions que efectuïn els seus passants o col·laboradors, sens perjudici de la facultat de repetir davant d'aquests si escau. No obstant això, els passants i els col·laboradors queden sotmesos a les obligacions deontològiques i assumeixen la seva pròpia responsabilitat disciplinària. Els honoraris a càrrec del client es meriten a favor del titular del despatx, fins i tot en cas que les actuacions siguin efectuades per altres lletrats per delegació o substitució d'aquest; i al seu torn, el dit titular del despatx ha de respondre personalment dels honoraris deguts als lletrats als quals encarregui o delegui actuacions fins i tot en cas que el client deixi d'abonar-los-hi, llevat que hi hagi un pacte escrit en contra.

3. L'exercici de l'advocacia per compte d'altri en règim de col·laboració especial s'ha de pactar expressament per escrit, i s'han de fixar les condicions, la durada, l'abast i el règim econòmic de la col·laboració.

4. L'advocacia també es pot exercir per compte d'altri sota règim de dret laboral, mitjançant un contracte de treball formalitzat per escrit i en què s'ha de respectar la llibertat i la independència bàsiques per a l'exercici de la professió i s'ha d'expressar si l'exercici és en règim d'exclusivitat.

5. Els col·legis d'advocats poden exigir la presentació dels contractes de col·laboració i de treball a fi de verificar que s'ajusten al que estableix aquest Estatut general. En les actuacions que exerceixi el col·laborador en règim especial o en règim de dret laboral, per substitució o per delegació del despatx amb què col·labori, ha de fer constar en nom i per compte de qui actua.

Article 28.

1. Els advocats poden exercir l'advocacia de manera col·lectiva, mitjançant l'agrupació sota qualsevol de les formes lícites en dret, incloses les societats mercantils.

2. L'agrupació ha de tenir com a objecte exclusiu l'exercici professional de l'advocacia i estar integrada exclusivament per advocats en exercici, sense limitació de nombre. No pot compartir locals o serveis amb professionals incompatibles, si això afecta la salvaguarda del secret professional. Tant el capital com els drets polítics i econòmics han d'estar atribuïts únicament als advocats que integrin el despatx col·lectiu.

3. La forma d'agrupació ha de permetre a cada moment la identificació dels seus integrants, s'ha de constituir per escrit i s'ha d'inscriure al registre especial corresponent al col·legi on tingui el seu domicili. En aquest registre s'hi han d'inscriure la composició i les altes i baixes que es produeixin. Els advocats que formin part d'un despatx col·lectiu estan obligats personalment a sol·licitar les inscripcions corresponents.

4. Els advocats agrupats en un despatx col·lectiu no poden tenir un despatx independent del col·lectiu i en les intervencions professionals que efectuïn i en les minutes que emetin han de deixar constància de la condició de membres del col·lectiu. No obstant això, les actuacions corresponents a l'assistència jurídica gratuïta tenen caràcter personal, tot i que se'n pot sol·licitar al col·legi la facturació a nom del despatx col·lectiu.

5. Els advocats membres d'un despatx col·lectiu tenen plena llibertat per acceptar o rebutjar qualsevol client o assumpte del despatx, com també plena independència per dirigir la defensa dels interessos que tinguin encomanats. Les substitucions que es produeixin s'han d'atenir a les normes de funcionament del despatx respectiu, sense que es requereixi la sol·licitud de vènia interna. Els honoraris corresponen al col·lectiu sens perjudici del règim intern de distribució que estableixin les normes esmentades.

6. L'actuació professional dels integrants del despatx col·lectiu està sotmesa a la disciplina col·legial del col·legi en l'àmbit del qual s'efectua, i en respon personalment l'advocat que l'hagi efectuada. No obstant això, s'estén a tots els membres del despatx col·lectiu el deure de secret professional, les incompatibilitats que afectin qualsevol dels seus integrants i les situacions de prohibició d'actuar en defensa d'interessos contraposats amb els patrocinats per qualsevol d'ells.

7. La responsabilitat civil que pugui tenir el despatx col·lectiu ha de ser conforme al règim jurídic general que correspongui a la forma d'agrupació utilitzada. A més, tots els advocats que hagin intervingut en un assumpte responen civilment davant el client amb caràcter personal, solidari i il·limitat.

8. Per salvaguardar millor el secret professional i les relacions de companyonia, les normes reguladores del despatx col·lectiu poden sotmetre a arbitratge col·legial les discrepàncies que puguin sorgir entre els seus membres a causa del funcionament, la separació o la liquidació del despatx.

Article 29.

1. Els advocats es poden associar en règim de col·laboració multiprofessional amb altres professionals liberals no incompatibles, sense limitació de nombre i sense que això afecti la seva plena capacitat per a l'exercici de la professió davant qualsevol jurisdicció i tribunal, utilitzant qualsevol forma lícita en dret, incloses les societats mercantils, sempre que es compleixin les condicions següents:

a) Que l'agrupació tingui com a objecte la prestació de serveis conjunts determinats, incloent-hi serveis jurídics específics que es complementin amb els de les altres professions.

b) Que l'activitat que s'exerceix no afecti l'exercici correcte de l'advocacia pels membres advocats.

c) Que es compleixin les condicions que estableix l'article anterior referent a l'exercici de l'advocacia, llevat del que disposa l'apartat 2 d'aquest, que no és aplicable, o l'apartat 4, del qual només és aplicable l'obligació de deixar constància de la condició de membre del col·lectiu multiprofessional en les actuacions que es facin i les minutes que s'emetin en el seu àmbit.

2. En els col·legis d'advocats s'ha de crear un registre especial per inscriure-hi les agrupacions en règim de col·laboració multiprofessional.

3. Els membres advocats s'han de separar quan qualsevol dels seus integrants incompleixi les normes sobre prohibicions, incompatibilitats o deontologia pròpies de l'advocacia.